Així és com les males herbes, animades per tot l'espai que tenien, van anar creixent repartides per arreu del terreny. Els anys volaven i els veïns començaven a oblidar que allò havia estat la llar d'algú. Alguns hi deixaven entrar als gossos per a que “abonessin” el terreny, d'altres hi feien criar cargols per després recollir-los i fer un bon àpat, n'hi havia que simplement hi tiraven porqueria que els sobrava, i fins i tot algun veí explica que havia d'anar-hi de tant en tant a espantar a les rates per a que no se li enfilessin a casa.
El cas és que la pols acumulava més pols, i la porqueria més porqueria; i això és el que nosaltres vam veure. No vam conèixer la casa, no vam gaudir de la piscina ni tampoc van veure a la gent de “derribos”. Tot el que vam veure eren males herbes fins a l'alçada del genoll, un pam de porqueria per damunt de la terra, pedres i maons oblidats de l'enderrocament i alguna que altre dificultat més. Però sobretot vam veure una oportunitat, vam veure el que seria “l'HortB”, un hort per al barri. Aprofitar un espai oblidat i en desús, netejar-li la cara i canviar-lo per un espai participatiu, actiu i respectuós.
Amb el pic i la pala, amb la desbrossadora i el motocultor hem anat fent feina. Sovint trobant dificultats; molta, molta, molta porqueria i un terra que no era “parejo”. Però amb una mica de gallinassa, moltes ganes, i sobretot molts ànims d'aquestes veïnes i veïns que ens agraeixen el que fem, ens aconsellen i ens donen un copet a l'espatlla mentre somriuen amb complicitat; tirem endavant. Com he dit abans, anem fent feina.
Avui hem plantat. Per primer cop. Per fi. Avui ha estat el dia, el lloc i el moment on tot comença. Si bé és cert, que la feina va començar fa setmanes avui ha estat el dia en que, un cop tretes les males herbes, hem aconseguit que els tomàquets i les carbasses comencin a treure el cap.
Gràcies als que ens animeu, d'una manera o d'una altre formeu part de l'Hort!
Firma: HortB.
Salut i aixada!