Visita d'un cau.

Deu fer ja dues o tres setmanes vam rebre una visita, i em va fer il·lussió perquè ara ja feia temps que no explicava a ningú que fem aquí, com ho fem i perquè.

Com totes les visites de bé la vam rebre amb un somriure i amb moltes ganes. És cert que no feia massa bon dia, de fet se'ns va posar a plourer a mitja xerrada. Com també és cert que ens queda camí per fer si volem arribar a la gent, si volem ser dinàmics, si volem despertar interès. De moment, però, expliquem amb ganes i intentem transmetre aquesta passió que ens reunieix allà encara en aquests dies de tanta pluja.

Els qui van venir eren d'un cau de prop de la Plaça Espanya, ben bé de l'altre banda de la ciutat. Si la memòria no em falla són les caravel·les i els pioners del Sant Ferran, de la parròquia amb homònim nom, que s'acostaren a fer una descoberta.

Quan vaig preguntar a la Marta, una de les seves caps i l'amiga que va contactar amb nosaltres, perquè volien vindre em va donar una resposta que em va agradar, i que crec que respon molt bé al motiu pel que estem aquí: "sempre anem a buscar, a descobrir el medi ambient fóra, lluny de la ciutat, però, aquesta vegada vaig pensar perquè anar tant lluny si podem si podem fer-ho ben aprop de casa". Tens raó Marta.

Sota de l'asfalt hi trobem l'horta. Per això seguim i seguirem!

Salut i aixada!

 

  
............................................................................................................................

Hola de nou! 

3.11.2011

 

     Abans d'escriure m'he fixat en la data de la darrera vegada que vam escriure al blog i han passat més de 5 mesos! Gairebé mig any! M'ha semblat increïble.

      Des d'aleshores les coses han anat canviant una mica. Primer tot aquell planter va començar a créixer, poc a poc les tomaqueres i els carbassons van començar a fer el seu fruit, i més tard les mongetes, les bledes, les albergínies, els pebrots, les carbasses, fins i tot alguna síndria i algun meló, i segur que men deixo alguna. Vam passar l'estiu regant i recollint, regant i recollint, i ja semblava que aquesta era la única feina que portava l'hort. Però en tornar la tardor, les primeres pluges, i els primers vespres de fred ens hem adonat que això no és ben bé així; de fet és ben diferent.

      Teníem feina pendent i nous projectes per engegar, de manera que ens hem posat en marxa i seguim treballant-hi! Calia obrir un tros més d'Hortet, calia repensar que fèiem amb la piscina-zona d'assemblees, calia començar a treure aquelles plantes que s'anaven morint amb el final de l'estiu, calia remoure la terra, i sobretot calia treure d'allà, després de tant de temps, tots aquells sacs de runa!

      Encara seguim fent feina, no us penseu que s'ha acabat. Però deu ni do el que anem fent. Tenim un trosset més d'hort, hem remogut terra i ben aviat plantarem. 

 I tant o més important, hem acabat amb tota la runa!!! 

(bé, almenys de moment, ja sabeu allò que diuen els castellans: "mala hierba nunca muere")

Salut i aixada benretrobats!

............................................................................................................................