divendres, 15 de maig de 2015

El Conte de l'Hort B (new version)



............................................................................................................................

dilluns, 25 de juny de 2012

Video primer aniversari!

Molt bona tarda!
Aquí estem de nou, i aquesta vegada amb quelcom que ens fa especial il·lusió.
Gràcies a un bon amic, en Martí C, que us podem presentar el fantàstic video de l'aniversari de l'hort.

El primer aniversari de l'Hort Bé en imatges, música i amb l'explicació magnífica de'n Fran. 

Doncs aquí us deixo, amb un vídeo d'aquells que no et cansaries mai de veure!

Apreteu al link i a gaudir-lo! 

http://vimeo.com/43470084 ............................................................................................................................

dimecres, 13 de juny de 2012

Fotografies primer aniversari

Com ja sabeu l'aniversari de l'hort va ser un èxit!
Un dia d'aquells que et dibuixen un somriure als llavis. Un somriure que dura dies i que res te'l treu. Un somriure que es contagia, que s'enganxa d'uns a altres.

De moment us deixo amb algunes de les fotografies. Però ben aviat les penjarem totes juntament amb el vídeo que ja està acabat i que ha quedat fantàstic!














  ............................................................................................................................

diumenge, 15 d’abril de 2012

Primer aniversari!


Arriben noticies fresques des de l'Hort Bé!!
El proper diumenge 22 d'Abril celebrem el nostre primer aniversari! 


A partir de les 11h. del matí obrim les portes per a fer un munt de coses al llarg de tot el dia. Presentarem el projecte, ensenyarem l'hort a qui vingui i el treballarem, farem tallers, menjarem, i farem una sobretaula fantàstica amb concert de blues inclòs.


Us hi esperem amb moltes ganes i un somriure d'orella a orella!


Salut i aixada!
  ............................................................................................................................

dimecres, 11 d’abril de 2012

Noves fotografies!

Aquí us deixo unes quantes fotografies noves, fetes avui mateix!
La primavera ja es nota!!

I aviat, molt aviat, celebrem el nostre primer any!
Ja us enviarem informació i ho penjarem aquí també; però reserveu el diumenge 22 d'Abril que estarem tot el dia per fer festeta!

Salut i aixada!

PD: Per cert, els enciams collits aquest matí estan molt bons!!





 

 ............................................................................................................................

dimecres, 14 de març de 2012

L'hibernació està acabant.


Durant mesos semblava impossible recuperar la vitalitat d'altres temps. El record de la primavera i l'estiu passats quedaven ja llunyans i ens havíem acostumat a trobar-nos a l'Hort pels matins ja que les tardes enfosquien ben aviat. Ni tan sols podíem fer el cafè, havent dinat, al forat de la piscina on hi tenim la taula i les cadires, perquè el fred ens enxampava gairebé abans de començar.

Les plantes tampoc donaven gaire senyals de vida. Calia prestar molta atenció per a percebre que aquelles cols de mig pam havien fet el mínim canvi. Però no us puc enganyar, també hi va haver bons moments! He de reconèixer que el fred va fer que gaudís traient plaques de gel dels bidons d'aigua! Va ser realment sorprenent veure com els dies de més fred havien fet que, a una ciutat com Barcelona, l'aigua quedés congelada creant una capa de gel translúcida amb fulles a l'interior que hi havien quedat atrapades. És difícil explicar-ho amb paraules, però la imatge ens va deixar bocabadats.

El preocupant de tot això era que semblava que, de la mateixa manera que li havia passat a la ciutat, les nostres idees també s'havien quedat congelades. Imagino que influïa el fet que no ens poguéssim reunir tranquil·lament en el nostre oasis que és l'Hort. El fred ens impedia passar-hi llargues estones treballant, xerrant o descansant asseguts com havíem fet mesos abans, i això va anar apagant les nostres forces. Diguéssim que vam aprendre a “sobreviure”. Ni collíem ni plantàvem, gairebé no calia ni regar! Ara bé, una cosa si que tinc clara, vaig seguir aprenent durant aquest temps un valor bàsic. L'importància de la paciència, la no-immediatesa. D'alguna manera tinc la sensació d'haver començat a entendre, per primera vegada, el que és l'hibernació; el que la natura ens suggereix i ens recomana de fer en temps de fred i poca llum. I de tot això me n'adono ara, que sembla que ja està acabant.

Un dia de fred, com tants altres, ens reunirem en algun local del barri que hom ens havia cedit per estar arrecerats. Reunió amb llum artificial, i més d'un jersei al damunt. Totes endormiscades per aquesta hibernació que, com us dic, nosaltres també estàvem vivint. De sobte no se qui, ni com, però algú algú va pronunciar les paraules que ens farien començar a despertar: “Aviat farem un any a l'Hort Bé!” Aquestes paraules arribaven a les meves orelles com aigua fresca al senderista. Era l'alè necessari per a seguir fent camí.

Des d'aquell dia que vam començar a pensar quan i com celebraríem el nostre primer aniversari, i estic del tot segur que no hi va haver ningú que no recordés algun moment viscut a l'Hort al llarg d'aquest any. Avui tornem a ser aquí per dir-vos que no havíem mort, simplement dormíem en la nostra hibernació. Però hem vist que el dia ja s'allarga, el sol es deixa veure més hores i l'anorac, per fi, el podem deixar a casa, guardat a l'armari. La letargia arriba al seu final. Recuperem el nostre ritme vital.

No voldria avançar res del que vindrà amb la primavera, simplement, quan arribi el moment, us n'assabentareu. Només dir-vos que les cols acceleren ja el seu creixement, i, com elles, nosaltres també estem despertant!

Salut i aixada!

 PD: tranquils que no m'oblido d'adjuntar algunes fotografies!


 L'Aram i L'Adri plantant ja fa uns mesos. 







L'hort durant els mesos d'hibernació.











La Visita, ara no fa gaire, d'un cau de pencaires!










 








 















L'Hort la setmana passada!
 
 ...........................................................................................................................

divendres, 16 de desembre de 2011

Qui ha dit que la tardor no pot ser verda?


Ja fa una pila de dies que vaig fer aquesta fotografia, i des d'aleshores que penso que l'he de penjar al bloc. És una fotografia de prinicipis de Novembre o finals d'Octubre i al fer-la no vaig ser conscient de tots els colors que hi veig ara. Va ser a l'arribar a casa i passar-la a l'ordinador que ho vaig veure.

Era els dies que plovia a tort i a dret, havia plogut molt i seguiria plovent. I tanta aigua havia de notar-se!

Segurament no és la imatge més maca que tenim de l'Hort, però m'agrada. Potser és el verd tan viu amb la terra mollada de fons. Potser és tan de verd en una estació de l'any de la que n'esperem colors més càlids. Potser és el toc del Fran caminant amb la mà a la butxaca i la motxilla mig caiguda. Tan se val, el cas és que m'agrada i la volia compartir.

Ara l'Hort ja torna a estar ben canviat, de fet probablement fa més goig. I és que si hi vas cada setmana no te n'adones, però és un espai totalment dinàmic. El que hem vist avui ja no ho tornarem a veure, i el que veurem demà no ho haurem vist mai igual.

Salut i aixada!
 ............................................................................................................................

diumenge, 11 de desembre de 2011

El conte de com va començar l'HORT bé

Aquest és un tastet d'una edició que encara falta acabar de revisar i deixar bonica.

<div data-configid="4047610/12879576" style="width:525px; height:373px;" class="issuuembed"></div><script type="text/javascript" src="//e.issuu.com/embed.js" async="true"></script>



............................................................................................................................

diumenge, 20 de novembre de 2011

Visita d'un cau.

Deu fer ja dues o tres setmanes vam rebre una visita, i em va fer il·lussió perquè ara ja feia temps que no explicava a ningú que fem aquí, com ho fem i perquè.

Com totes les visites de bé la vam rebre amb un somriure i amb moltes ganes. És cert que no feia massa bon dia, de fet se'ns va posar a plourer a mitja xerrada. Com també és cert que ens queda camí per fer si volem arribar a la gent, si volem ser dinàmics, si volem despertar interès. De moment, però, expliquem amb ganes i intentem transmetre aquesta passió que ens reunieix allà encara en aquests dies de tanta pluja.
Els qui van venir eren d'un cau de prop de la Plaça Espanya, ben bé de l'altre banda de la ciutat. Si la memòria no em falla són les caravel·les i els pioners del Sant Ferran, de la parròquia amb homònim nom, que s'acostaren a fer una descoberta.

Quan vaig preguntar a la Marta, una de les seves caps i l'amiga que va contactar amb nosaltres, perquè volien vindre em va donar una resposta que em va agradar, i que crec que respon molt bé al motiu pel que estem aquí: "sempre anem a buscar, a descobrir el medi ambient fóra, lluny de la ciutat, però, aquesta vegada vaig pensar perquè anar tant lluny si podem si podem fer-ho ben aprop de casa". Tens raó Marta.

Sota de l'asfalt hi trobem l'horta. Per això seguim i seguirem!
Salut i aixada!
 



  
............................................................................................................................

dijous, 3 de novembre de 2011


Hola de nou! 
3.11.2011

 
     Abans d'escriure m'he fixat en la data de la darrera vegada que vam escriure al blog i han passat més de 5 mesos! Gairebé mig any! M'ha semblat increïble.

      Des d'aleshores les coses han anat canviant una mica. Primer tot aquell planter va començar a créixer, poc a poc les tomaqueres i els carbassons van començar a fer el seu fruit, i més tard les mongetes, les bledes, les albergínies, els pebrots, les carbasses, fins i tot alguna síndria i algun meló, i segur que men deixo alguna. Vam passar l'estiu regant i recollint, regant i recollint, i ja semblava que aquesta era la única feina que portava l'hort. Però en tornar la tardor, les primeres pluges, i els primers vespres de fred ens hem adonat que això no és ben bé així; de fet és ben diferent.

      Teníem feina pendent i nous projectes per engegar, de manera que ens hem posat en marxa i seguim treballant-hi! Calia obrir un tros més d'Hortet, calia repensar que fèiem amb la piscina-zona d'assemblees, calia començar a treure aquelles plantes que s'anaven morint amb el final de l'estiu, calia remoure la terra, i sobretot calia treure d'allà, després de tant de temps, tots aquells sacs de runa!

      Encara seguim fent feina, no us penseu que s'ha acabat. Però deu ni do el que anem fent. Tenim un trosset més d'hort, hem remogut terra i ben aviat plantarem. 

 I tant o més important, hem acabat amb tota la runa!!! 
(bé, almenys de moment, ja sabeu allò que diuen els castellans: "mala hierba nunca muere")

Salut i aixada benretrobats!
............................................................................................................................