Qui ha dit que la tardor no pot ser verda?

Ja fa una pila de dies que vaig fer aquesta fotografia, i des d'aleshores que penso que l'he de penjar al bloc. És una fotografia de prinicipis de Novembre o finals d'Octubre i al fer-la no vaig ser conscient de tots els colors que hi veig ara. Va ser a l'arribar a casa i passar-la a l'ordinador que ho vaig veure.

Era els dies que plovia a tort i a dret, havia plogut molt i seguiria plovent. I tanta aigua havia de notar-se!

Segurament no és la imatge més maca que tenim de l'Hort, però m'agrada. Potser és el verd tan viu amb la terra mollada de fons. Potser és tan de verd en una estació de l'any de la que n'esperem colors més càlids. Potser és el toc del Fran caminant amb la mà a la butxaca i la motxilla mig caiguda. Tan se val, el cas és que m'agrada i la volia compartir.

Ara l'Hort ja torna a estar ben canviat, de fet probablement fa més goig. I és que si hi vas cada setmana no te n'adones, però és un espai totalment dinàmic. El que hem vist avui ja no ho tornarem a veure, i el que veurem demà no ho haurem vist mai igual.

Salut i aixada!

 ............................................................................................................................

El conte de com va començar l'HORT bé

Aquest és un tastet d'una edició que encara falta acabar de revisar i deixar bonica.

<div data-configid="4047610/12879576" style="width:525px; height:373px;" class="issuuembed"></div><script type="text/javascript" src="//e.issuu.com/embed.js" async="true"></script>

............................................................................................................................

Visita d'un cau.

Deu fer ja dues o tres setmanes vam rebre una visita, i em va fer il·lussió perquè ara ja feia temps que no explicava a ningú que fem aquí, com ho fem i perquè.

Com totes les visites de bé la vam rebre amb un somriure i amb moltes ganes. És cert que no feia massa bon dia, de fet se'ns va posar a plourer a mitja xerrada. Com també és cert que ens queda camí per fer si volem arribar a la gent, si volem ser dinàmics, si volem despertar interès. De moment, però, expliquem amb ganes i intentem transmetre aquesta passió que ens reunieix allà encara en aquests dies de tanta pluja.

Els qui van venir eren d'un cau de prop de la Plaça Espanya, ben bé de l'altre banda de la ciutat. Si la memòria no em falla són les caravel·les i els pioners del Sant Ferran, de la parròquia amb homònim nom, que s'acostaren a fer una descoberta.

Quan vaig preguntar a la Marta, una de les seves caps i l'amiga que va contactar amb nosaltres, perquè volien vindre em va donar una resposta que em va agradar, i que crec que respon molt bé al motiu pel que estem aquí: "sempre anem a buscar, a descobrir el medi ambient fóra, lluny de la ciutat, però, aquesta vegada vaig pensar perquè anar tant lluny si podem si podem fer-ho ben aprop de casa". Tens raó Marta.

Sota de l'asfalt hi trobem l'horta. Per això seguim i seguirem!

Salut i aixada!

 

  
............................................................................................................................

Hola de nou! 

3.11.2011

 

     Abans d'escriure m'he fixat en la data de la darrera vegada que vam escriure al blog i han passat més de 5 mesos! Gairebé mig any! M'ha semblat increïble.

      Des d'aleshores les coses han anat canviant una mica. Primer tot aquell planter va començar a créixer, poc a poc les tomaqueres i els carbassons van començar a fer el seu fruit, i més tard les mongetes, les bledes, les albergínies, els pebrots, les carbasses, fins i tot alguna síndria i algun meló, i segur que men deixo alguna. Vam passar l'estiu regant i recollint, regant i recollint, i ja semblava que aquesta era la única feina que portava l'hort. Però en tornar la tardor, les primeres pluges, i els primers vespres de fred ens hem adonat que això no és ben bé així; de fet és ben diferent.

      Teníem feina pendent i nous projectes per engegar, de manera que ens hem posat en marxa i seguim treballant-hi! Calia obrir un tros més d'Hortet, calia repensar que fèiem amb la piscina-zona d'assemblees, calia començar a treure aquelles plantes que s'anaven morint amb el final de l'estiu, calia remoure la terra, i sobretot calia treure d'allà, després de tant de temps, tots aquells sacs de runa!

      Encara seguim fent feina, no us penseu que s'ha acabat. Però deu ni do el que anem fent. Tenim un trosset més d'hort, hem remogut terra i ben aviat plantarem. 

 I tant o més important, hem acabat amb tota la runa!!! 

(bé, almenys de moment, ja sabeu allò que diuen els castellans: "mala hierba nunca muere")

Salut i aixada benretrobats!

............................................................................................................................

Visió 360º de l'hort a principis de juny

CLICA AQUÍ

............................................................................................................................

JA SOM AQUÍ!!

15.05.11


             Diuen les veus del barri; els més antics, aquells que més hores han passat pels entorns carrer amunt carrer avall, que fa anys havia estat una casa. Una llar de fa 100 anys que seguia d'enpeu.  Els veïns curiosos treien el cap al balcó i veien aquell pati, amb una piscina en aquest forat on ara nosaltres hi tenim les cadires per a fer-hi les assemblees i els diners populars. Diuen i diuen moltes coses, però el cert és que nosaltres no ho hem vist. Els mesos passaven i les males herbes començaven a treure el cap. Transcorregut un temps van arribar aquesta gent dels “derribos” i, com si es tractés d'un castell de naipes, van fer caure la casa a terra i es van endur les antigues parets, les antigues portes, l'antiga piscina i el que quedés dels antics records. 

           Així és com les males herbes, animades per tot l'espai que tenien, van anar creixent repartides per arreu del terreny. Els anys volaven i els veïns començaven a oblidar que allò havia estat la llar d'algú. Alguns hi deixaven entrar als gossos per a que “abonessin” el terreny, d'altres hi feien criar cargols per després recollir-los i fer un bon àpat, n'hi havia que simplement hi tiraven porqueria que els sobrava, i fins i tot algun veí explica que havia d'anar-hi de tant en tant a espantar a les rates per a que no se li enfilessin a casa.

            El cas és que la pols acumulava més pols, i la porqueria més porqueria; i això és el que nosaltres vam veure. No vam conèixer la casa, no vam gaudir de la piscina ni tampoc van veure a la gent de “derribos”. Tot el que vam veure eren males herbes fins a l'alçada del genoll, un pam de porqueria per damunt de la terra, pedres i maons oblidats de l'enderrocament i alguna que altre dificultat més. Però sobretot vam veure una oportunitat, vam veure el que seria “l'HortB”, un hort per al barri. Aprofitar un espai oblidat i en desús, netejar-li la cara i canviar-lo per un espai participatiu, actiu i respectuós.

            Amb el pic i la pala, amb la desbrossadora i el motocultor hem anat fent feina. Sovint trobant dificultats; molta, molta, molta porqueria i un terra que no era “parejo”. Però amb una mica de gallinassa, moltes ganes, i sobretot molts ànims d'aquestes veïnes i veïns que ens agraeixen el que fem, ens aconsellen i ens donen un copet a l'espatlla mentre somriuen amb complicitat; tirem endavant. Com he dit abans, anem fent feina.

            Avui hem plantat. Per primer cop. Per fi. Avui ha estat el dia, el lloc i el moment on tot comença. Si bé és cert, que la feina va començar fa setmanes avui ha estat el dia en que, un cop tretes les males herbes, hem aconseguit que els tomàquets i les carbasses comencin a treure el cap.

Gràcies als que ens animeu, d'una manera o d'una altre formeu part de l'Hort!

Firma: HortB.

Salut i aixada!

............................................................................................................................

Hort bé (vist així...)

Clica Sobre la imatge i flipa!

............................................................................................................................

Cicle de consum amb "Homenatge a Catalunya II" i soparet de l'Hort bé!

Aquest dimecres 4 de Maig a les 20h al Parc del Nen de la Rutlla: Projecció del documental "Homenatge a Catalunya II", i col·loqui posterior, per part del grup de Joves de la Comissió de Festa Major del Guinardó amb la participació de Xaindó, Xarxa d'Intercanvi del Guinardó, Hort bé i Joana Conill, co-directora del documental "Homenatge a Catalunya II". 

Explicarem el nostre projecte i estarem darrera la barra preparant el sopar amb productes ecològics!

Us hi esperem !!
............................................................................................................................

Fotos del cap de setmana d'inici de l'hort bé:

Ja podeu veure les fotos del primer cap de setmana de treball i el dinar popular!! Cliqueu a AQUí!!!

............................................................................................................................

L'HORT bé ja és una realitat!!!

Primer cap de setmana de treball a l'HORT bé!!
Per fi hem començat a netejar el terreny i a pensar el disseny de l'HORT bé. 
Han sigut uns dies de treball intens, però el resultat a valgut la pena.
El diumenge es va fer el primer dinar popular a l’hort i durant tots els dies molt veïns i veïnes es van apropar a l'HORT bé, fins i tot alguns s'han animat a participar-hi!! 
Encara ens queda molta feina per fer, però de ganes no ens en falten!!

Ens veiem per l’HORT bé! ............................................................................................................................